Skip to content
Edificis residencials de Barcelona en el context del debat sobre els decrets d'habitatge

Els decrets que ho van canviar tot

Por José Maria Raya

Doctor en economia, especialista en mercat immobiliari

El nostre mercat necessita, sobretot, dues coses: construir més i més ràpid, i ampliar el parc d'habitatge social.

La resta és complementària. La primera frena els preus i els lloguers (l’escassetat beneficia les famílies benestants i els fons d’inversió); la segona ajuda les persones vulnerables com la Maricarmen. La resta són focs artificials: poden ajudar o ser un altre pal a la roda, però, igual que pugen, baixen. I són efímers. Curiosament, aquestes dues polítiques gairebé no generen controvèrsia. Diria que, com a mínim, el 70 % del Congrés les aprovaria. I, tanmateix, continuem sense solucions tangibles.

Regular els lloguers de temporada i d'habitacions és, una vegada més, equivocar el problema.

A Catalunya, després de regular-los, no han tornat al mercat residencial.

Si un propietari els va preferir és perquè el mercat residencial està molt regulat i sempre en contra seva. Per això aquesta modalitat ha crescut més a les zones tensionades. Allà ha trobat un llogater més solvent, com ara els expatriats, i no marxarà encara que la regulis. Posats a tenir una renda regulada, és millor cobrar-la d’algú solvent que d’una persona potencialment vulnerable. Els joves i els immigrants continuaran sent els últims de la cua. I la regulació només transferirà renda del propietari al llogater de temporada, sense que estigui clar qui té menys ingressos. Ni tan sols és segur que sigui progressiva.

Necessitem habitatge social i el seu IVA hauria de ser del 0 %.

Reduir al 4 % l’IVA de l’habitatge protegit comença a corregir una gran incongruència, però és poc ambiciós: bona part ja tributa al 4 % (la de règim especial de promoció pública). Permeteu-me ser contundent: necessitem habitatge social i el seu IVA hauria de ser del 0 %. Voleu que un jove compri el seu primer habitatge? IVA i ITP al 0 %. Voleu desincentivar les compres acumulatives? IVA i ITP progressius a partir del 10 %, un parell de punts més amb cada compra. També són encertats els ajuts a la construcció industrialitzada, molt per sota a Espanya del que existeix a Europa.

Es protegeix el llogater, però no la seguretat jurídica del propietari.

La versió que va arribar a la Diputació Permanent prometia una cosa: l’Administració assumiria les rendes pendents de pagament i les costes i, si en dos mesos no pagava, quedaria subrogada en el deute del llogater. Sobre el paper, tranquil·litzador. Però no hi ha pressupost, no hi ha termini màxim de pagament i, el que és pitjor, el Govern ho delega en les comunitats autònomes. Es protegeix el llogater, però no la seguretat jurídica del propietari.

La línia de crèdit al 0 % per als joves és una bona idea.

La línia de crèdit al 0 % per als joves és una bona idea. Fins i tot n’apujaria el límit: d’avaluar el risc ja se n’encarrega el sistema financer, i a les grans ciutats 50.000 euros són pocs. Això sí, em fa pensar que els avals als joves, una altra bona idea, no funcionen com s’esperava: se n’han concedit ben pocs. El disseny importa.

Necessitem un mercat de lloguer en què tothom estigui segur.

Necessitem un mercat de lloguer en què tothom estigui segur. Hi ha alguna bona idea en els decrets, però gairebé ni rastre de les dues polítiques més necessàries. Una vegada més, allò urgent i mediàtic s’empassa allò important.

Back To Top